Properes xerrades:


Contes publicats

Contes publicats

dimecres, 5 de novembre del 2014

Un lector no neix, es fa

La lectura és l’ eina capdal de la informació , de la cultura, del món de la ficció, de la fantasia... La col·laboració dels pares, educadors, adults, etc. és imprescindible  per impulsar aquest aprenentatge com a font de plaer i de cultura.
Si els infants adquireixen l’hàbit de llegir, aconseguiran beneficis i avantatges per a tota la vida.  Llegir fomenta la imaginació, la intel·ligència, la capacitat verbal, la concentració i,  a més, enriqueix el seu vocabulari.
El conte és una eina molt valuosa , ja que desenvolupa i enriqueix el llenguatge, la imaginació, la creativitat de l’infant i els enriqueix el seu bagatge cultural, per això el seu valor educatiu és immens.
A partir del conte, l’infant incorpora i assumeix la cultura a la que pertany, i per tant, és un element que els ajuda a construir la seva pròpia identitat.
 A través del conte entre en contacte amb altres cultures, amb les corresponents formes de vida, cosa que afavoreix la comprensió humana, la tolerància, la solidaritat, etc.
A partir de la lectura dels contes, els infants poden identificar-se en diferents personatges, situacions, històries, aventures... Com els personatges d’aquest conte: “ El Pispallibres” , en dracs, en bruixes, en pirates, en princeses... que els portaran a projectar el seu propi món de fantasies i creativitat i, a la vegada, els permetrà endinsar-se , en l’aventura de  la vida, en els seus sentiments, en les seves inquietuds, en els seus problemes, en les seves pròpies vivències... en definitiva,  en les situacions que en el conte s’hi viuen. Gràcies al relat d’ aquestes històries, ajudem als infants a identificar les pors, els neguits, les malifetes, la solidaritat, la vergonya, la tristesa, l’alegria, l’amor..., en definitiva les seves pròpies emocions i necessitats.
 A partir, d’ identificar-les en els personatges dels contes, els ajudarà a entendre-les d’una manera diferent, a conèixer-se ells mateixos, a identificar les seves emocions, els seus sentiments, les seves limitacions, les seves inseguretats, necessitats... i, alhora, a compartir-les, a gestionar-les i a alliberar-les.
Això és el que li passa al protagonista del nostre conte, en Pispallibres, una criatura peculiar, que en un tres i no res, es dedica a robar els contes de tots els animalons del bosc.  “ No us ha passat mai que de vegades fem coses sense saber per què les fem?” “ Que fem pagar la nostra soledat, tristesa, enuig... a qui menys ho mereix?”.  Això és el que li passava al nostre protagonista Pispallibres, tenia una pena, un neguit ...que no sabia com gestionar-lo i resoldre’l . Sort que la nostra conilleta Mariona Bru va voler ajudar-lo, el va entendre i amb astúcia, comprensió i estima, va fer entendre que d’aquesta manera no es solucionaria el seu problema. La Mariona Bru va  comprendre el seu neguit , es va posar al seu lloc del i...
Voleu saber com va acabar la història? Doncs, no us perdeu l’activitat de conte contes del dia 8 de novembre a la Llar del Llibre de Sabadell. Hi esteu tots convidats.
Ah, potser ens visitarà la nostra amfitriona, La Mariona Bru i realitzarem alguna activitat relacionada amb aquest conte. La resta ho posareu vosaltres...

Llegir és, sobretot, compartir emocions, sentiments, crear moments i espais emocionals interessants on tots els éssers humans podem comunicar-nos, ja que el llenguatge del cor, de les emocions, és un idioma universal que va més enllà de les paraules i del que tothom pot arribar a entendre

El bloqueig emocional en els infants

Conscients de la importància d’educar les emocions, de ser-ne conscients, d’identificar-les d’expressar-les, de gestionar-les. De que no hi ha emocions bones ni dolentes, cal conèixer com gestionar i entomar els bloquejos emocionals en els infants. Les emocions són molt importants. No es tracta de viure en l’emoció, sinó d'entendre que les emocions són indicadors, són com alarmes o senyals del que ens està passant internament.
Tots volem ser estimats i rebre mostres d’afecte i carinyo. Per aquest motiu, ningú no genera un bloqueig afectiu per elecció conscient. Quan alguna cosa ens afecta molt a nivell emocional necessitem trobar un mecanisme de protecció per poder sobreviure a la situació.  Llavors, generalment, creem bloquejos emocionals per no sentir tant dolor.  El bloqueig emocional és una resposta natural i instintiva que es manifesta com una barrera que ens posem nosaltres mateixos per protegir-nos d’una situació o esdeveniment que suposa o pot suposar un impacte emocional.  Aquestes bloquejos solen néixer com una manera de protegir-nos contra alguna experiència anterior que ens va produir por i confusió, una experiència tan difícil i dolorosa que la nostra ment no va poder manejar ni gestionar.
El bloqueig emocional té una funció de protecció, ens permet realitzar els ajustos i les compensacions pertinents per comprendre i trobar el sentit a la situació i poder disposar de les nostres fortaleses tan psíquiques com emocionals per fer front al bloqueig i no sentir-nos tan vulnerables.  En aquests casos el bloqueig desapareix quan estem preparats per adaptar-nos a la nova realitat de la situació. Però, en altres casos aquest bloqueig no desapareix, i és llavors quan es torna desfavorable, ja que trenca la nostra zona de confort i la connexió amb els nostres propis sentiments, i és llavors, quan es generalitza a esdeveniments i situacions semblants i arriben a afectar en la nostra quotidianitat i funcionament diari, portant conseqüències desagradables i negatives
Si en un primer moment aquests bloquejos , al superar-los, poden ajudar-nos, si es mantenen poden portar conseqüències negatives com les que exposaré a continuació:
·       Impedeix concentrar- se  , aprendre i rendir de manera adequada.
·       No deixa ser nosaltres mateixos. Imatge alterada de sí mateixos.
·       Es produeix una desconnexió amb els veritables sentiments i l'emoció  queda a dins, però oculta, d'aquesta manera no es produeix el control emocional oportú.
·       Pensaments distorsionats.

Des que naixem tenim aquesta reacció instintiva de protecció, de supervivència. Tot i així, quan som petits és quan més vulnerables som davant del tema emocional. En l'etapa fins als 12 anys, aproximadament, els efectes d'impactes emocionals negatius, no només que són molt difícils d'enfrontar, sinó que creen un condicionament en aquest  infant que afectarà la resta de la seva vida ja que la manera que es relacionarà amb les emocions quan creixi, respondrà a les circumstàncies emocionals que li van envoltar mentre creixia. Llavors, el que cal treballar no és el bloqueig en si sinó l'arrel del bloqueig i les emocions que queden sense ser processades. L'ésser humà té límits de resistència. Si no els resolem de forma sana i oportuna es pot guardar com  a una experiència negativa que es reflectirà en algun aspecte de la nostra vida.

 Les causes de que aquests bloquejos perdurin o siguin permanents poden ser , la inseguretat, el complex d’inferioritat, etc. que fa que ens bloquegem i ens impedeixen treure les nostres emocions veritables per afrontar la situació.
Per tant, cal també ensenyar als nostres infants a vèncer i a solucionar  aquests bloquejos emocionals, aprofitar el seu valor en els moments crítics d’impacte, però no generalitzar i sobretot, no fer-los permanents en altres situacions o moments. Aquest desbloqueig els permetrà ser lliures i els donarà i dotarà d’un control emocional adequat i controlat que els portarà al benestar.
De vegades, una mala experiència puntual ( no vincle amb un adult, un comentari sense mala intenció, una broma o actitud desafortunada, adonar-se de la pròpia frustració o limitació en una feina, etc. fan que un infant es senti agredit i es bloquegi emocionalment. Cal doncs, anar molt amb compte amb les nostres accions i fer servir l’empatia, per tal de no fomentar algun d’aquests bloquejos. Els infants són molt vulnerables i podem marcar-los negativament per tota la vida.





Estratègies i pautes per desbloquejar emocionalment als infants:

·      Treballar amb ells el pensament positiu i ensenyar a veure les situacions de manera positiva. Pensar en positiu, ens porta emocions positives i la ment es desbloqueja.
·      Ensenyar a qüestionar i a dubtar dels seus pensaments negatius. En la majoria de casos aquests pensaments són irreals, distorsionats ... que no corresponent a fets reals. Pensar en negatiu, genera emocions negatives i aquestes ens paralitzen.
·      Fomentar l’autoestima i confiança en sí mateix. La seguretat i confiança en sí mateix dóna força per afrontar situacions difícils.
·      Ajudar a qüestionar l’impacte real del que els passa, de les conseqüències. Sovint les conseqüències temudes i l’impacte , són més grans que el que passarà.
·      Potenciar i crear un clima de comunicació per expressar les seves emocions. Si són capaços d’identificar les seves emocions, expressar-les i comunicar-les , és la clau per desbloquejar-los.
·      Fer-los creure en ells mateixos, ensenyar-los a no témer de ser ells mateixos, sense pors. Conèixer i deixar fluir en fora el que tenen en el seu interior.
·      Potenciar ser tolerants i afrontar les frustracions.
·      Ensenyar estratègies i recursos perquè aprofitin el bloqueig inicial per treure’n unes conclusions i aprenentatges. És bàsic , que en aquestes situacions de bloquejos, siguin conscients de les seves emocions i prenguin consciència de la seva situació i de les seves conseqüències.
·      Treballar i aprendre dels propis bloquejos emocionals. Com tot, l’experiència ajuda a créixer com a persones. Adonar-se de les estratègies que ha utilitzat per sortir-se’n , els servirà per propers moments difícils.

Per desbloquejar, necessitem doncs, donar un enfocament positiu a les situacions, ja que si aconseguim un bon estat emocional no hi haurà bloquejos. Es tracta de pensar d’una manera en la que els fem sentir alegria, benestar, relax, esperança,etc.
Hem de transmetre als infants, pensaments positius del tipus “ Tinc possibilitats” “ Sóc vàlid i crec amb mi”; “ Si em surt bé, genial i sinó ho tornaré a intentar”;  etc.

Hem de ensenyar als nostres infants positivitat, quan un mateix se sent capaç i creu que és possible, és probable que ho pugui aconseguir, perquè quan un creu en una possibilitat, desprèn una cosa que l’altre percep sense ser-ne conscients. Per tant,hem de fer entendre i concienciar el llenguatge interior dels infants. “La creença en un mateix, la creença interior mou muntanyes”


Els somnis es fan realitat quan tenim la convicció interna per a guiar-nos, la passió per a emocionar-nos i la disciplina per a executar les accions precises.
Takumi



Dissabte 15 novembre


diumenge, 14 de setembre del 2014

TORNEM A L’ESCOLA!


El compte enrere comença...S’acaben les vacances, comença l’escola, la rutina,horaris, etc.
Arriba el moment de repassar tot el que fa falta per començar l’escola, el material escolar, bates, motxilla... però , sobretot, toca ordenar les emocions i els sentiments. Tot canvi, comporta una adaptació i la tornada a l’escola és un pas important que cal tenir present i preparar-lo entre tots.
Nervis, inquietud, inseguretat, pors... són sentiments normals que tenen els infants dies abans, n’hi ha molts que no dormen la nit abans de l’inici de l’escola. Tot serà nou! Els mestres, els companys, la classe... quins nervis! Els adults es troben la mateixa oficina, el mateix cap, el mateix espai, els mateixos companys, etc. Però, en canvi, els infants, sobretot, els més petits, ho estrenen tot: l’escola, l’aula, els mestres, els companys, els espais... Per tant, ells han de fer una adaptació física i sentimental. És importantíssim que pares i mestres els acompanyin en aquesta nova etapa, els donin tranquil·litat, caliu i seguretat,  cal fer-los adonar que hi són al seu costat, que estan amb ells, que tot el que els passa i senten és normal i que no passa res. La motxilla emocional que porten al seu càrrec ha d’estar ben carregada de sentiments positius.
Així doncs, l’adaptació representa un esforç per a tots plegats – nens, pares i mestres- però qui ho viu més intensament és l’infant, ja que d’entrada no entén que els seus pares el deixin en un lloc desconegut amb altres persones.
L’adaptació a l’escola és un període molt important en què l’infant crea vincles afectius amb les mestres i amb altres criatures. Com es viuen els primers dies incideix en els sentiments que l’escola desperta a la criatura més endavant. És per aquest motiu que l’adaptació es contempla amb l’acompanyament de les famílies durant el temps que l’infant necessiti per sentir-se bé, i segur, a l’escola.
El període d’adaptació és obert i no té un final concret.

Quan parlem d’adaptació, parlem sobretot dels primers quinze dies o a molt allargar el primer mes d’escola.  Parlem d’un període curt, però molt intens emocionalment.
El període d’adaptació cal, doncs,  entendre’l com un procés individual de cadascú dels infants que depèn d’un seguit de factors diferencials.
Tots aquests canvies són positius per als infants, però que provoquen reaccions i respostes entre ells, que depenen dels factors personals i de la reacció dels adults. Aquestes reaccions es poden agrupar en:
·      Reaccions actives: Plors, queixes, angoixes, resistències a deixar qui l’acompanya, dependència de l’adult, regressió conductual , rebel·lions ( en el menjar, en el control d’esfínters, en el menjar, etc.) , reaccions psicosomàtiques ( febre, vòmits, descomposició, desgana, etc.).
·      Reaccions passives: Inseguretat, inhibició, desconfiança, aïllament, submissió, somnolència...
Per tant , paciència, aquests primers dies d’escola són durs, molt durs i amb unes connotacions emocionals importants.
És importantíssim que, com adults , els pares  transmetin alegria, serenor , tranquil·litat i aproximar el canvi en positiu, de manera que encomanin als fills aquest estat emocional

Què podeu fer des de casa per a afavorir aquest procés?

Durant l'estiu:
·      L'actitud positiva dels pares cap a l'escola. Els infants poden captar els vostres dubtes i pors. És important que vosaltres esteu convençuts de que portar el vostre fill/filla a la llar d'infants és la millor opció que teniu per a ell/a.
·      És convenient que us hagueu separat en algunes ocasions abans del primer dia d'escola.
·      El contacte previ amb altres infants (parc, cosins...) farà que connectin més fàcilment amb els de la seva classe.

A  l'escola:
El comiat ha de ser breu i clar. De vegades ens sembla que si estem una estoneta més podrem deixar a l'infant més tranquil però no és així, quan més aviat assumeixen la situació de que els pares no hi són, més aviat comencen a gaudir del que l'entorn nou els ofereix.
·      En els primers dies si l'infant plora i s'agafa als pares hem d'entendre que és una situació normal i no perdre la serenitat ni contagiar-vos per l'angoixa. Deixeu que els mestres facin la seva feina... Si cal truqueu.
·      La puntualitat d'entrada i sortida. Entrar en una classe on l'activitat ja ha començat i perdre's el ritual d'entrada fa més difícil la integració al grup. Esperar que els vinguin a buscar veient que els companys se'n van els provoca ansietat.
·      Acompanyeu al vostre fill/a a trobar a la seva mestra i expliqueu-li tot el que farà i que fareu vosaltres.
·      És important que vingueu sense presses, fent un comiat breu i sense fer-ho d'amagat. Pot ser que el nen plori, però poc a poc entendrà que ara li dieu adéu, però que més tard el vindreu a buscar.

·      Si l'assistència és continuada, facilitarà que l'adaptació sigui més curta.

·      No aprofiteu l'anada del nen a l'escola per treure-li el bolquer, xumet o d'altres objectes, als quals el nen estigui molt acostumat.


La bona adaptació dels infants a l'escola és un factor clau per al seus benestar i desenvolupament. Pensem que la comoditat emocional i la confiança en l'entorn és el que els permet explorar sentint-se segurs.
Aquesta bona adaptació depèn de l'infant, de l'escola i de la família. La durada d'aquests procés és molt variable (de la primera setmana al mes i mig), passat aquest període els infants s'integren a la classe i estan còmodes i contents amb l'entorn.


Consells pels infants més grans

·      Recuperar els hàbits i les rutines dies o una setmana abans de començar l’escola.
·      Endreçar l’habitació abans
·      Preparar el material escolar dies abans.
·      Esmorzar adequadament abans de sortir de casa per arribar amb forces a l’escola.
·      Recuperar els  hàbits de son una setmana abans de començar l’escola.
·      Vestir roba còmoda
·      Utilitzar una bona motxilla per evitar excés de pes
Sóc un infant

Sóc un infant,
sóc com tu,
un individu únic
amb úniques maneres
de percebre,
d’interpretar
i d’expressar-me.

M’agrada expressar-me, sé expressar-me.
M’agrada parlar, sé parlar.
M’agrada riure, sé riure.
De vegades ploro, sé plorar.

Les coses de cada dia
són importants per mi.
a partir d’elles conec el món.
L’afecte, el joc, la fantasia...
són aliments que em fan créixer.

Sóc un individu en transformació,
com tu, com vosaltres.


dilluns, 2 de juny del 2014

Dissabte, 07 de juny de 2014 a les 12,00h (Activitat infantil )


Conta-contes pels més menuts on la Laura Coll ens explicarà El monstre de colors i En Dog i els llibres de l’editorial Flamboyant.
A la  botiga del carrer Sant Antoni, 20 de Sabadell. Entrada lliure i gratuïta.

dimecres, 28 de maig del 2014


Quin cap de setmana!




Treballar les emocions a l’escola és poder  i saber-hi intervenir per aconseguir un bon clima emocional que afavoreixi la convivència i l’aprenentatge de cadascun dels nens i les nenes. El cos, la ment i les emocions, són tres àmbits que constitueixen la nostra persona i s’ha d’intervenir en l’educació i desenvolupament de tots tres.
Molts aprenentatges es realitzen a través d’una intervenció o gestió no conscient, aprenem per imitació o per adopció de fets i maneres de l’altre persona sense que siguem conscients del nostre aprenentatge. Per tant podem afirmar que, les nostres emocions repercuteixen en els altres, que sempre estem en comunicació emocional amb l’altra persona. Si en nosaltres hi ha apatia, comuniquem apatia i si hi ha motivació, comuniquem motivació als nostres nens i nenes.

L’ús de les mascotes a Educació Infantil tenen un valor molt significatiu, especial, emocional  i , alhora, pedagògic. A partir de les mascotes es treballen un munt de continguts, des de rutines , hàbits, projectes, cançons, contes, aprenentatges, etc., fins a continguts emocionals, però, sobretot,  es treballa i es valora, el lligam amb l’escola i la pertinença  en un grup classe, amb tot el que això comporta, per un  nen/a d’Educació Infantil.
Identificar una mascota amb el seu grup classe és una senyal d’identitat, de pertinença a un grup i per tant, a sociabilització.  I quin lloc més adient que l’escola i, en concret, el grup classe. Una bona manera d’adquirir el sentiment i la consciència de pertànyer en un grup classe i no en un altre, és sovint, a partir d’un element, objecte, nino, animal, etc. Per això, moltes escoles utilitzen el recurs de les Mascotes per identificar un grup d’un altre, en les diferents cursos d’ Educació Infantil. Ser la classe dels esquirols, dels astronautes, dels lleons, dels dracs... fa que s’identifiquin i s’iniciïn en la pertinença al grup, amb la complicitat, el companyerisme, les relacions y les habilitats socials...  A partir d’aquesta interacció anirà atenent als altres i a sí mateix en un procés d’evolució i de creixement personal. L’intercanvi afectiu, doncs,és imprescindible en aquestes edats, però l’afectivitat, no evoluciona en solitari, està interrelacionat amb altres conquestes de tipus personal, social i intel·lectual.
Els infants mostren el seu món afectiu a través de contínues manifestacions de dependència, cooperació, por, ansietat, seguretat, inseguretat... La  resposta de l’adult, que respecti i sàpiga esperar,  gestionar la conducta de l’infant li proporcionarà la calma necessària per tal que pugui sortir de sí mateix i s’interessi pels altres.
 L'important  d’una mascota ,és que sigui un ninot, peluix, titella, etc, que reuneixi una sèrie de característiques:
- Ser d'una grandària mitjana, ni gran, ni petita. Perquè així ho puguin manipular i acaronar fàcilment. I a més, que permeti el transport a casa d'una manera senzilla i pràctica.
- Ser tou, suau, durador. Perquè d'aquesta manera inciti als nens a la seva manipulació i ús.
- Sobretot, rentable. Ja que passarà diverses vegades, per tots els nens de la classe i les seves famílies.

Mitjançant la mascota de l’aula, desenvoluparem els diferents objectius i finalitats:

- Desenvolupar la responsabilitat.

- Potenciar el paper del protagonista del dia, i així l'autoestima del nen protagonista.

- Desenvolupar la creativitat.
- Desenvolupar, potenciar i motivar el procés de lectura i escriptura.
- Desenvolupar l'expressió oral: augment de vocabulari, construcció de frases completes.
- Desenvolupar, augmentar i establir vincles fluids entre l'aula i la casa, entre els companys i la mestra i la família.
-  Fomentar la gestió , la consciència i l’expressió dels sentiments, emocions i estats d’ànim dels infants.

 El dia que es torna a classe la mascota, el/a nen/a que l'ha portat ha d'explicar a la resta el que ha fet amb la mascota, a decidir per l’escola. Durant els dies que es porten a la mascota, poden fer amb ella tota mena d'activitats: portar-la al parc, al poble, compartir amb germans i família... Tot el que se'ls ocorri. Sempre amb cura perquè no es perdi .
La mascota és, doncs una manera d'establir ponts comunicatius, llaços afectius i implicar a les famílies en la tasca educativa és a partir de la figura del protagonista. Cada infant esdevé protagonista una setmana al llarg del curs: Porta aquelles fotos més significatives, les seves joguines preferides i s'emporta la mascota de la classe el cap de setmana per compartir totes les seves vivències amb la seva família.

En Piu-piu és la mascota de la classe d’en Bernat.  Us agradaria saber què li passa aquest especial cap de setmana..?