Properes xerrades:


Contes publicats

Contes publicats

dijous, 3 d’abril del 2014

Com educar les emocions en l'àmbit familiar


“Si nosaltres aprenem a gestionar millor els nostres sentiments;
els nostres fills també ho faran”.
Si pensem en la vida diària en la nostra família, segurament ens vénen el cap records, emocions i sentiments de situacions molt diverses que ens produeixen  benestar, moments d’angoixa, de tristesa, d’alegria...
La majoria de les preocupacions que els pares tenim giren entorn dels hàbits i les conductes dels nostres fills, ens centrem plenament en l’educació “ Tradicional”. Però de vegades ens oblidem una part fonamental: l’educació de les emocions i dels sentiments.
Entenem per emocions estants afectius innats i automàtics que s’experimenten a través de canvis fisiològics, cognitius i conductuals. Serveixen per fer-nos més adaptatius a l’entorn que experimentem”.
I els sentiments, “són la presa de consciència d’aquestes emocions etiquetades. Serveixen per expressar , de forma més racional, el nostre estat anímic.”
L’Educació Emocional suposa:
·      Reconèixer les pròpies emocions i sentiments i saber-los expressar.
·      Saber controlar les pròpies emocions i sentiments.
·      Reconèixer les emocions dels altres.
·      Saber gestionar i regular les emocions.
Si hi ha un entorn on és imprescindible que es donin el desenvolupament de les competències emocionals, aquest és el de la família. Els forts vincles emocionals entre pares, fills i germans fan necessari que uns i altres puguin aprendre a ser emocionalment intel·ligents amb l’únic objectiu d’aconseguir un benestar familiar.
Però, com a pares, competències emocionals, intel·ligència emocional... són termes que de vegades sonen llunyans i en canvi estan presents en el dia a dia, i en cada moment,  de les nostres vides.
Quan parlem de les competències emocionals volem dir que són “ el conjunt de coneixement, capacitats, habilitats i actituds necessàries per comprendre, expressar i regular de forma apropiada els fenòmens emocionals” ( Bisquerra,2009).
Entenem per intel·ligència emocional a”  l’habilitat de percebre, comprendre i regular les emocions pròpies i les dels altres.” ” ( Bisquerra,2009).
Parlar de les nostres emocions, d’ expressar-les ho fem de manera instintiva, ningú ens ha ensenyat a somriure i menys a poder parlar-ne, a identificar-les , a ser-ne conscient del què sentim. Ens hem acostumant a amagar-les a reprimir-les a no mostrar els nostres sentiments, ens feia vulnerables.  Per sort, gràcies a Punset, Bisquerra, Goleman, entre molts d’altres , ens han demostrat i constatat, de la importància de l’expressió de les emocions i  que la gestió de les emocions bàsiques resideix la clau de l’èxit dels futurs adults. A les nostres mans tenim eines amb les quals millorar el nostre aprenentatge social i emocional. Per això, cal que la gestió emocional s’introdueixi en l’educació des de la més tendra infantesa. D’aquí la importància de la implicació de la família per la educació dels nostres fills  i filles. Educar emocionalment significa desenvolupar competències emocionals, i la millor forma de fer-ho, és des de l’emoció.
La Intel·ligència emocional, com a tota conducta, és transmesa de pares a fils, per tant som els motors dels nostres fills, sobretot, a partir dels models que els nostres infants es van creant i formant. Diversos estudis han comprovat que els infants, són capaços de captar els estats d’ànims dels adults des de ben petit. Per tant la família és el bressol on els infants aprenent a relacionar-se amb ells mateixos i amb els altres, adquireixen les primeres pautes i models d’actuació per a la vida, les primeres formes d’afrontar els aconteixaments , de comportar-se davant diferents situacions, etc.
Així doncs, els pares podem ser un bon referent per ajudar a desenvolupar les competències emocionals dels  nostres fills. Cal, però començar, primer per un mateix. Els pares i les mares són els primers que han de desenvolupar la seva intel·ligència emocional. Per tant , el primer pas és prendre consciència de les nostres emocions.
Una bona manera de començar a treballar la nostra consciència emocional pot ser responent a les següents preguntes:
¨     Com em sento?
¨     Per què em sento així?
¨     M’agrada sentir-me així?
¨     Què puc fer per canviar-la i sentir-me millor?
¨     Quins efectes té la nostra vivència emocional amb els nostres fills?
¨     Etc.
Desgraciadament, les respostes més freqüents són l’estrès, l’ansietat, la tristesa, la depressió, la ràbia,etc. Estan més presents en les nostres vides del que ens agradaria.
Un cop identificada la nostra emoció, el següent pas és ajudar als nostres fills a detectar com se senten. Com més aviat comencem a utilitzar aquests termes millor. Cal ensenyar als nostres fills/es a connectar amb sí mateixos perquè puguin comprendre, identificar i verbalitzar com se senten. És important que dediqueu un moment al dia a preguntar-los com se senten. Qualsevol situació de la vida quotidiana és bona per practicar i desenvolupar la consciència emocional, tant si les seves emocions són positives, com contents, alegres,etc., com tristos enfadats, enrabiats, sorpresos, si tenen por, gelosia, etc. Així, ajudem als nostres fills a posar nom a les emocions a identificar-les ,a familiaritzar-se  i a ampliar  un vocabulari emocional ric.
Quan els infants detecten com se senten, és important ajudar-los a etiquetar i a identificar cada emoció. L’emoció és un motor que tots portem dins. Entenem com a emoció “ una reacció conductual i subjectiva produïda per una informació del món extern o intern ( memòria) de l’individu.
Cal destacar que totes les emocions, tant positives ( alegria, sorpresa, felicitat, etc.) com negatives   ( tristesa, enuig, ràbia, pena, etc.), formen part de nosaltres, i com a tals, són legítimes, no hem de reprimir-les sinó acceptar-les . Tot i que són legítimes, cal aprendre a gestionar-les, ja que de vegades el seu comportament automàtic no és l’adequat.
Per exemple, molts nens han sentit  que l’ enveja és dolenta, però la veritat és que és natural i l’han de treure-la, també els adults en sentim, la diferència és que som capaços o no de regular-la, gestionar-la o manejar-la. Igual, que està enfadat és del tot normal, però no per això cal pegar a un amic pel fet de sentir aquesta emoció ( impulsivitat). Estar enfadat és legítim, el que no està bé és pegar algú com a conseqüència d’aquest enuig.
L’expressió emocional és fonamental per comprendre les emocions dels altres, saber com se senten, i poder compartir les emocions. Aquesta capacitat és l’empatia. L’empatia,és el pilar sobre el qual es basa i es desenvolupa la consciència emocional intrapersonal.
El desenvolupament de l’empatia és de gran utilitat en els diferents àmbits de la nostra vida ja que ens permet relacionar-nos millor amb el nostre entorn. Ens hem de posar en la pell de l’altre, que poden expressar sempre el que senten i que no seran mai jutjats, etiquetats, rebutjats o recriminats per això.
L’empatia és fonamental per educar els nostres fills des de la comprensió i poder connectar emocionalment amb ells. L’empatia és la capacitat de posar-nos en el lloc dels altres, d’entendre’ls, d’arribar a saber com senten i, fins tot, com senten. Es tracta de mirar el món des dels seus ulls, “ posar-se les seves sabates ( Mahatma Gandhi)” i intentar comprendre la seva situació, la seva emoció des del seu punt de vista. Cal fer una comunicació viva i escolta activa, parar, deixar parlar. Si s’aconsegueix, estarem fomentant un clima de convivència, enteniment i harmonia i no pas de confrontació i de lluita de poder. Això afavorirà la relació amb els nostres fills i evitarem conflictes innecessaris. Les neurones mirall ( Rizzolatti i Sinigaglia, 2006) són les que fan possible la comprensió dels estats emocionals de les persones. Quan els nostres fills observen sentiments com estrès, ansietat, tristesa, etc., són capaços de comprendre com ens sentim gràcies a les neurones mirall. Nosaltres també els podem comprendre a ells pel mateix motiu, això és posar-nos al seu lloc i experimentar un estat emocional semblant.
Si som comprensius amb els nostres fills i sintonitzem emocionalment amb ells aprendran del nostre model i seran més sensibles a les emocions que ens envolten. Cal treballar , doncs, l’empatia.
Finalment, cal ensenyar als nostre fills a poder regular i gestionar les seves emocions. La regulació o gestió emocional és la capacitat d’expressar les emocions de forma apropiada. Això, suposa, prendre consciència de la relació entre emoció, cognició i comportament.  L’objectiu, doncs, nostra és gestionar les emocions negatives i fomentar les emocions positives, per tal de viure amb emocions positives i benestar emocional. És a dir, moltes vegades els propis sentiments i emocions han de ser regulats, per exemple; la regulació de la ira , la impulsivitat, poca tolerància a la frustració per prevenir estats emocionals negatius, arribar a donar estratègies , recursos, medis, etc., per aconseguir els objectius proposats amb emocions positives.
Descobrir, identificar ,diferenciar i gestionar les emocions és una forma d’educar als nostres fills perquè sentin amb naturalitat, sense temor, perquè es descobreixin a sí mateixos i perquè acabin convertint-se en adults auto conscients amb una bona base emocional per afrontar els reptes de la vida.

Algunes recomanacions:
§  Parlar als nostres fills, dels nostres propis sentiments: “ Estic trist perquè m’has parlat amb mal to”. “Avui he tingut problemes a la feina i em sento malament”. “ Estic content perquè has ajudat al teu germà”...
§  Ensenyar-los a identificar cada emoció.
§  Verbalitzar, etiquetar i posar paraules als sentiments dels infants, sobretot, quan són molt petits: “ Entenc que estiguis enfadat perquè no has pogut anar a jugar al parc... però ara... potser farem...”
§  Traduint les paraules dels infants quan estan enfadats,  ( en lloc de jutjar, etiquetar, observar sense jutjar , parlar des dels sentiments, amb comunicació viva. Ensenyar-los a expressar el que senten, no culpar ni ofendre als altres : “ En lloc de dir: “ La Laia és tonta”, dir: “ Ara estic enfadat, no sé que tinc, no sé com dir-t’ho”; “ Ets un mentider” per M’ has dit que aniria a jugar a casa teva i ara dius que no”;  Mai m’escoltes! Per M’agradaria que m’escoltessis a mi també”! etc.
§  Fer-los saber que és normal tenir emocions negatives, que cal expressar-les a algú, per exemple: “ Això m’ha fet enfadar perquè..”
§  Proposar activitats que els permeti deixar anar determinades emocions de forma adequada, com practicar algun esport, caminar, pintar, ballar...
§  Entendre que es poden equivocar i en aquest cas tenen dret a demanar perdó.
§  Proporcionar-los un vocabulari ampli relatiu a les emocions des de ben petits per poder expressar les emocions pel seu nom.
§  Ajudar-los a modificar les seves actituds o maneres de fer. Desenvolupar la comunicació i les conductes assertives.
§  Ser positius i manifestar sentit de d’humor.

“Per ser capaços de crear la seva pròpia felicitat, cal ensenyar-los a que aprenguin a integrar-se en el coneixement de les emocions”.

LAURA COLL

1 comentari:

  1. Molt interessant. Endavant amb aquesta nova faceta de bloggerista. Un petó.

    ResponElimina