Properes xerrades:


Contes publicats

Contes publicats

dimecres, 28 de maig de 2014

Quin cap de setmana!




Treballar les emocions a l’escola és poder  i saber-hi intervenir per aconseguir un bon clima emocional que afavoreixi la convivència i l’aprenentatge de cadascun dels nens i les nenes. El cos, la ment i les emocions, són tres àmbits que constitueixen la nostra persona i s’ha d’intervenir en l’educació i desenvolupament de tots tres.
Molts aprenentatges es realitzen a través d’una intervenció o gestió no conscient, aprenem per imitació o per adopció de fets i maneres de l’altre persona sense que siguem conscients del nostre aprenentatge. Per tant podem afirmar que, les nostres emocions repercuteixen en els altres, que sempre estem en comunicació emocional amb l’altra persona. Si en nosaltres hi ha apatia, comuniquem apatia i si hi ha motivació, comuniquem motivació als nostres nens i nenes.

L’ús de les mascotes a Educació Infantil tenen un valor molt significatiu, especial, emocional  i , alhora, pedagògic. A partir de les mascotes es treballen un munt de continguts, des de rutines , hàbits, projectes, cançons, contes, aprenentatges, etc., fins a continguts emocionals, però, sobretot,  es treballa i es valora, el lligam amb l’escola i la pertinença  en un grup classe, amb tot el que això comporta, per un  nen/a d’Educació Infantil.
Identificar una mascota amb el seu grup classe és una senyal d’identitat, de pertinença a un grup i per tant, a sociabilització.  I quin lloc més adient que l’escola i, en concret, el grup classe. Una bona manera d’adquirir el sentiment i la consciència de pertànyer en un grup classe i no en un altre, és sovint, a partir d’un element, objecte, nino, animal, etc. Per això, moltes escoles utilitzen el recurs de les Mascotes per identificar un grup d’un altre, en les diferents cursos d’ Educació Infantil. Ser la classe dels esquirols, dels astronautes, dels lleons, dels dracs... fa que s’identifiquin i s’iniciïn en la pertinença al grup, amb la complicitat, el companyerisme, les relacions y les habilitats socials...  A partir d’aquesta interacció anirà atenent als altres i a sí mateix en un procés d’evolució i de creixement personal. L’intercanvi afectiu, doncs,és imprescindible en aquestes edats, però l’afectivitat, no evoluciona en solitari, està interrelacionat amb altres conquestes de tipus personal, social i intel·lectual.
Els infants mostren el seu món afectiu a través de contínues manifestacions de dependència, cooperació, por, ansietat, seguretat, inseguretat... La  resposta de l’adult, que respecti i sàpiga esperar,  gestionar la conducta de l’infant li proporcionarà la calma necessària per tal que pugui sortir de sí mateix i s’interessi pels altres.
 L'important  d’una mascota ,és que sigui un ninot, peluix, titella, etc, que reuneixi una sèrie de característiques:
- Ser d'una grandària mitjana, ni gran, ni petita. Perquè així ho puguin manipular i acaronar fàcilment. I a més, que permeti el transport a casa d'una manera senzilla i pràctica.
- Ser tou, suau, durador. Perquè d'aquesta manera inciti als nens a la seva manipulació i ús.
- Sobretot, rentable. Ja que passarà diverses vegades, per tots els nens de la classe i les seves famílies.

Mitjançant la mascota de l’aula, desenvoluparem els diferents objectius i finalitats:

- Desenvolupar la responsabilitat.

- Potenciar el paper del protagonista del dia, i així l'autoestima del nen protagonista.

- Desenvolupar la creativitat.
- Desenvolupar, potenciar i motivar el procés de lectura i escriptura.
- Desenvolupar l'expressió oral: augment de vocabulari, construcció de frases completes.
- Desenvolupar, augmentar i establir vincles fluids entre l'aula i la casa, entre els companys i la mestra i la família.
-  Fomentar la gestió , la consciència i l’expressió dels sentiments, emocions i estats d’ànim dels infants.

 El dia que es torna a classe la mascota, el/a nen/a que l'ha portat ha d'explicar a la resta el que ha fet amb la mascota, a decidir per l’escola. Durant els dies que es porten a la mascota, poden fer amb ella tota mena d'activitats: portar-la al parc, al poble, compartir amb germans i família... Tot el que se'ls ocorri. Sempre amb cura perquè no es perdi .
La mascota és, doncs una manera d'establir ponts comunicatius, llaços afectius i implicar a les famílies en la tasca educativa és a partir de la figura del protagonista. Cada infant esdevé protagonista una setmana al llarg del curs: Porta aquelles fotos més significatives, les seves joguines preferides i s'emporta la mascota de la classe el cap de setmana per compartir totes les seves vivències amb la seva família.

En Piu-piu és la mascota de la classe d’en Bernat.  Us agradaria saber què li passa aquest especial cap de setmana..?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada