Properes xerrades:


Contes publicats

Contes publicats

diumenge, 14 de setembre de 2014

TORNEM A L’ESCOLA!


El compte enrere comença...S’acaben les vacances, comença l’escola, la rutina,horaris, etc.
Arriba el moment de repassar tot el que fa falta per començar l’escola, el material escolar, bates, motxilla... però , sobretot, toca ordenar les emocions i els sentiments. Tot canvi, comporta una adaptació i la tornada a l’escola és un pas important que cal tenir present i preparar-lo entre tots.
Nervis, inquietud, inseguretat, pors... són sentiments normals que tenen els infants dies abans, n’hi ha molts que no dormen la nit abans de l’inici de l’escola. Tot serà nou! Els mestres, els companys, la classe... quins nervis! Els adults es troben la mateixa oficina, el mateix cap, el mateix espai, els mateixos companys, etc. Però, en canvi, els infants, sobretot, els més petits, ho estrenen tot: l’escola, l’aula, els mestres, els companys, els espais... Per tant, ells han de fer una adaptació física i sentimental. És importantíssim que pares i mestres els acompanyin en aquesta nova etapa, els donin tranquil·litat, caliu i seguretat,  cal fer-los adonar que hi són al seu costat, que estan amb ells, que tot el que els passa i senten és normal i que no passa res. La motxilla emocional que porten al seu càrrec ha d’estar ben carregada de sentiments positius.
Així doncs, l’adaptació representa un esforç per a tots plegats – nens, pares i mestres- però qui ho viu més intensament és l’infant, ja que d’entrada no entén que els seus pares el deixin en un lloc desconegut amb altres persones.
L’adaptació a l’escola és un període molt important en què l’infant crea vincles afectius amb les mestres i amb altres criatures. Com es viuen els primers dies incideix en els sentiments que l’escola desperta a la criatura més endavant. És per aquest motiu que l’adaptació es contempla amb l’acompanyament de les famílies durant el temps que l’infant necessiti per sentir-se bé, i segur, a l’escola.
El període d’adaptació és obert i no té un final concret.

Quan parlem d’adaptació, parlem sobretot dels primers quinze dies o a molt allargar el primer mes d’escola.  Parlem d’un període curt, però molt intens emocionalment.
El període d’adaptació cal, doncs,  entendre’l com un procés individual de cadascú dels infants que depèn d’un seguit de factors diferencials.
Tots aquests canvies són positius per als infants, però que provoquen reaccions i respostes entre ells, que depenen dels factors personals i de la reacció dels adults. Aquestes reaccions es poden agrupar en:
·      Reaccions actives: Plors, queixes, angoixes, resistències a deixar qui l’acompanya, dependència de l’adult, regressió conductual , rebel·lions ( en el menjar, en el control d’esfínters, en el menjar, etc.) , reaccions psicosomàtiques ( febre, vòmits, descomposició, desgana, etc.).
·      Reaccions passives: Inseguretat, inhibició, desconfiança, aïllament, submissió, somnolència...
Per tant , paciència, aquests primers dies d’escola són durs, molt durs i amb unes connotacions emocionals importants.
És importantíssim que, com adults , els pares  transmetin alegria, serenor , tranquil·litat i aproximar el canvi en positiu, de manera que encomanin als fills aquest estat emocional

Què podeu fer des de casa per a afavorir aquest procés?

Durant l'estiu:
·      L'actitud positiva dels pares cap a l'escola. Els infants poden captar els vostres dubtes i pors. És important que vosaltres esteu convençuts de que portar el vostre fill/filla a la llar d'infants és la millor opció que teniu per a ell/a.
·      És convenient que us hagueu separat en algunes ocasions abans del primer dia d'escola.
·      El contacte previ amb altres infants (parc, cosins...) farà que connectin més fàcilment amb els de la seva classe.

A  l'escola:
El comiat ha de ser breu i clar. De vegades ens sembla que si estem una estoneta més podrem deixar a l'infant més tranquil però no és així, quan més aviat assumeixen la situació de que els pares no hi són, més aviat comencen a gaudir del que l'entorn nou els ofereix.
·      En els primers dies si l'infant plora i s'agafa als pares hem d'entendre que és una situació normal i no perdre la serenitat ni contagiar-vos per l'angoixa. Deixeu que els mestres facin la seva feina... Si cal truqueu.
·      La puntualitat d'entrada i sortida. Entrar en una classe on l'activitat ja ha començat i perdre's el ritual d'entrada fa més difícil la integració al grup. Esperar que els vinguin a buscar veient que els companys se'n van els provoca ansietat.
·      Acompanyeu al vostre fill/a a trobar a la seva mestra i expliqueu-li tot el que farà i que fareu vosaltres.
·      És important que vingueu sense presses, fent un comiat breu i sense fer-ho d'amagat. Pot ser que el nen plori, però poc a poc entendrà que ara li dieu adéu, però que més tard el vindreu a buscar.

·      Si l'assistència és continuada, facilitarà que l'adaptació sigui més curta.

·      No aprofiteu l'anada del nen a l'escola per treure-li el bolquer, xumet o d'altres objectes, als quals el nen estigui molt acostumat.


La bona adaptació dels infants a l'escola és un factor clau per al seus benestar i desenvolupament. Pensem que la comoditat emocional i la confiança en l'entorn és el que els permet explorar sentint-se segurs.
Aquesta bona adaptació depèn de l'infant, de l'escola i de la família. La durada d'aquests procés és molt variable (de la primera setmana al mes i mig), passat aquest període els infants s'integren a la classe i estan còmodes i contents amb l'entorn.


Consells pels infants més grans

·      Recuperar els hàbits i les rutines dies o una setmana abans de començar l’escola.
·      Endreçar l’habitació abans
·      Preparar el material escolar dies abans.
·      Esmorzar adequadament abans de sortir de casa per arribar amb forces a l’escola.
·      Recuperar els  hàbits de son una setmana abans de començar l’escola.
·      Vestir roba còmoda
·      Utilitzar una bona motxilla per evitar excés de pes
Sóc un infant

Sóc un infant,
sóc com tu,
un individu únic
amb úniques maneres
de percebre,
d’interpretar
i d’expressar-me.

M’agrada expressar-me, sé expressar-me.
M’agrada parlar, sé parlar.
M’agrada riure, sé riure.
De vegades ploro, sé plorar.

Les coses de cada dia
són importants per mi.
a partir d’elles conec el món.
L’afecte, el joc, la fantasia...
són aliments que em fan créixer.

Sóc un individu en transformació,
com tu, com vosaltres.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada