LA POR
La por és una de les emocions més freqüents en els infants i de les
primeres en aparèixer.
Definim la por, com una emoció habitual durant la infantesa, que apareix quan
el nen o nena se sent en perill per una amenaça real o irreal. És un comportament
normal i, totalment necessari, per al desenvolupament evolutiu, són etapes que
han de passar, i en la majoria de casos, disminueix i desapareix de forma
natural a mesura que van creixen. Un nen sense por és un perill. La por actua
com a sistema de seguretat i constitueixen la motivació necessària per evitar
un perill concret.
La por és un sentiment que ens produeix intranquil·litat, inquietud
però moltes vegades també angoixa i
fins i tot terror.
Saber controlar aquest emoció seria
genial quan aquesta ens passa
durant la infantesa.
Com a qualsevol emoció, la por es manifesta a tres nivells: la conducta (evitant una situació, mostrant inquietud o
hipervigilància, etc.); els sentiments i
pensaments subjectius (esperar sempre el pitjor, preocupar-se per no poder
afrontar una situació, etc.); i la
reacció fisiològica (suor, mareig, tensió muscular, mal de panxa, mal de
cap, etc.).
Les pors es tornen fòbies quan perden tota la seva utilitat d’advertència
davant un perill i es tornen desproporcionades; és a dir,
l’objecte que fa por no és cap amenaça i és inofensiu per què no
constitueix cap amenaça real i són desadaptatives és a
dir la elevada intensitat de la resposta produeix malestar, preocupacions i
símptomes físics desagradables (ansietat, mareig, diarrea, mal de cap, ...) i
altera el ritme de vida del nen i repercuteix negativament en el seu
desenvolupament personal, ambient familiar, rendiment acadèmic o relacions
socials.
Podem distingir la por de la fòbia
quan el comportament de l’infant s’adequa a la situació . Una altre clau per
diferenciar-la de la fòbia és que les reaccions del nen davant una por en
concret perdurin més enllà dels sis mesos després de la seva aparició o que la
por no correspongui a l’edat del nen. Per exemple, és normal que un nadó fins
als dos anys i mig tingui por a la separació de la mare, però als sis anys , ja
no.
La fòbia és una por que està fora de lloc. És una por exagerada, que
apareix o persisteix a edats inadequades (la por dels gossos és normal als tres
anys, però és una fòbia als quinze), es repeteix davant la mateixa situació o
objecte, és persistent, i altera la vida del nen, essent una font d’angoixa i
de patiment per a ell.
Les pors que es poden considerar normals segons l’edat són les següents:
§
De 0 a 1 any: plora davant d’estímuls desconeguts, estranys, sorolls forts, separació,
etc.
§
De 2 a 4 anys: por dels animals, por a
fer-se mal, foscor, persones disfressades, sorolls forts, etc.
§
De 4 a 6 anys: por de la foscor, d’éssers imaginaris (monstres i fantasmes), d’estar sol,
d’animals, d’elements de la natura (p. ex. trons)...
§ De 6 a 9 anys: por al dany físic, als éssers fantàstics, a la mort, al ridícul per
l’absència d’habilitats escolars i esportives.
§
De 9 a 12 anys: por als incendis, als
accidents, a contreure malalties greus. Apareix la por al divorci dels pares o
al mal rendiment escolar.
§
De 12 a 18 anys: pors relacionades amb
l’autoestima personal (capacitat intel·lectual, aspecte físic, por al fracàs) i
amb les relacions socials.
COM PODEM AJUDAR-LOS A IDENTIFICAR LA POR?
Com a qualsevol emoció, primer pas és identificar-la i prendre’n consciència.
Mai tapar-les ni restar-li importància.
Us suggereixo uns quants consells:
·
Cal deixar l’espai necessari perquè el nen expressi les preocupacions i les
pors. Quan la por es manifesti, és important que se’n parli: escoltar amb
atenció i transmet-li confiança, tranquil·litat, afecte i seguretat. No
recriminar-li que tingui por ni avergonyir-lo o riure-se’n perquè l’expressi. Hem d’ entendre que, per a
ell, la por és real.
·
Explicar-li que, de vegades, nosaltres també tenim por. Empatitzar, compartir
aquesta experiència amb l’infant l’ajudarà a entendre que és una emoció que
tothom sent en certes situacions de la vida.
·
Podem dibuixar un termòmetre (graduat de l’1 al 10) que mesuri «graus de
por». Posar exemples de situacions que provoquin por en el nen i marca en el
termòmetre els «graus de por» corresponents a cada cas.
·
És molt útil fer una llista de coses que facin por al petit. Després, és
interessant separar les situacions reals (foscor, trons, gossos, separació dels
pares, crits, mort, etc.) de les irreals (monstres, bruixes, fantasmes,
vampirs, etc.).
·
Buscar fotografies o fer dibuixos de les coses que facin por al nen i
posar-les en una capsa o una bossa. De tant en tant, revisar junts les pors de
la capsa i, si és el cas, estripar o treure les que es vagin superant.
·
Explicar contes sobre la por i adonar-se i veure com els personatges dels
contes les solucionen.
QUÈ PODEM FER PER AJUDAR ALS INFANTS A SUPERAR I CONTROLAR LA POR
·
Reduir el grau de temor que genera la por.
·
Procurar que sigui l’infant qui s’enfronti a la situació que li provoca por
i evitar sobreprotegir-lo. Si no és capaç de fer front a aquestes situacions de
por tot sol, acompanyar-lo perquè vegi que no passa res. Una motivació
interessant seria recompensar-lo cada vegada que s’afronta a una situació que
li faci por, aplaudint-ne l’esforç, la decisió i els progressos que hagi fet.
·
Proporcionar ajuts externs per què el nen s’apropi de la situació.
·
En moments concrets, per ajudar el nen a tranquil·litzar-lo davant de
situacions que li provoquin por, proposar-li una pausa, tot animant-lo a fer
respiracions lentes i profundes, abans de continuar afrontant la situació que
el neguiteja.
·
Implicar-lo en alguna activitat que el distregui. Si un nen té por de la
foscor, inventar jocs que es puguin fer amb poca llum o explicar històries
divertides a les fosques perquè es relaxi. Si té por d’anar al metge, pots
portar paper i llapis de colors o algun joc per jugar durant l’estona d’espera.
· Superar la por poc a poc, pas a pas. Si un nen té por a l’aigua. Jugar
primer vora al mar, apropar-se poc a poc, mullar-li els turmells, agafar-lo a
coll i posar-lo dins l’aigua sense deixar-lo. Un altre dia, intentar separar-se
una mica i fer-li adonar que no passar res, que nota que sura...fins que arribi
el dia que ja es noti prou segur i que sura prou, pot anar-lo deixant... Un
altre exemple, és la por als sorolls forts ( petards, música forta, etc.). Una
bona manera és acostumar-lo a escoltar sorolls gravats coneguts o no i
explicar-li d’on vénen, els atemoritza menys, se’ls fa seus , es relaxa i ajuda
a superar-ho
·
A l’hora d’anar a dormir, és una hora conflictiva, por a la foscor, podem
un ninot o una nina i nomenar-lo «guarda de les pors». Parlar al ninot, explicar-li
com se sent el nen i encarregar-li que el protegeixi de les pors durant la nit.
L’endemà, preguntar l’infant com s’ha sentit i si creu que el guarda ha fet bé
la seva feina. Si el nen ha passat por, no se l’ha de culpabilitzar, sinó que
cal fer responsable al guarda, per no haver complert bé la seva funció.
·
Evitar sempre ridiculitzar al nen per les seves pors. L’atenció ha d’estar
dirigida a les possibles solucions no a les conseqüències punitives.
·
Evitar veure pel·lícules, jocs o activitats que comportin violència, por,
terror, mostres...
·
Procurar que les persones de l’entorn no enviïn missatges amenaçadors o
intimidadors ( Si no menges li diré a...; si no et portes bé vindrà...)
·
La solució no és persuadir-lo de la por, sinó que donar-li eines per
afrontar-la i fer que , poc a poc, desapareix.
·
Aquestes orientacions són generals i orientatives, cal ajustar-les a l’edat
de l’infant i a les seves pròpies característiques, cada nen és diferent.
CONSELLS PER ENSENYAR ALS INFANTS A PREPARAR-SE DAVANT
D’UNA SITUACIÓ TEMUDA
§ La relaxació és un recurs molt eficaç. Ensenyar
tècniques de relaxació als nens fa que aquests tinguin eines per afrontar
aquestes situacions que els provoquen la
por i superar-les.
§ Treure importància a l’objecte que fa por. Per
exemple, si els fa por els monstres, agafar una foto d’un monstre i pintar-lo
d’una manera divertida...
§ El que més ajudarà a superar les seves pors és
transmetre’ls seguretat a l’infant.
§ El nen ha d’anar integrant les diferents emocions i
la por forma part de la nostra vida des de l’inici. Però cal que siguin
regulades pel consell i l’acompanyament dels pares.
La millor manera que els nens superin les seves
pors és mostrar-nos segurs, donar-los confiança, informació prèvia sobre la
situació temuda i animar-los a superar-les acompanyant-lo amb reconeixement,
mostres de felicitació i estimació.
Us recomano contes on es treballa
l’emoció de la por:
Altres contes:
-
Jo
mataré monstres per tu.
Santi Balmes. Principal Llibres.
-
El
misteri de les pessigolles. Laura Coll. Ed. Cruïlla
Si el teu fill manifesta tristesa,
enuig o por i nosaltres com a pares no li fem cas o no li donem la importància
que es mereix, el ignores o no donar la
importància que ell manifesta, li estàs
minimitzant els seus sentiments i emocions que sent. Li estem dient, sense
voler, que el que sent està malament, que no és important, estem menyspreant el
seu estat emocional. Quan fem
això, li estem menyspreant un estat tan important com són les seves emocions,
ell sent, té emocions i les col compartir amb nosaltres, si nosaltres no li fem
cas, se sent ignorat i com si el deixéssim de banda, fent això, estem perdent
oportunitats per crear aquest vincle que
els faci saber que els seus pares els volen de manera incondicional, però
també, allò tant important d’expressar les seves emociona, per tal que nosaltres com a adults, els podem ajudar a
regular-les i a gestionar-les.
4. Castigar la independència i la separació. Quan castiguem als nostres fills per madurar, els fem sentir culpables per
tenir necessitats i desitjos normals en el seu desenvolupament, el que sovint
els provoca inseguretat, rebeldia i altres comportaments que els incapacita per
desconnectar i ser ells mateixos. Hem d’escoltar de forma activa aquestes
necessitats o peticions, sense fer judicis ni exigències. Cal dedicar un temps
per escoltar-los, mostrar que l’entenem, que el comprenem i buscar una solució
conjunta, des de l’escolta activa i l’empatia.
7. Sobreprotecció. Quan protegim els nostres fills davant tot problema o emoció, fem que
creixi la seva autoestima i que pensin que tenen dret a tot, creuant a vegades
la línia del narcisisme. Esperen
que la vida sigui més fàcil del que és i volen tot per a ells, independentment
de com sigui el seu comportament. Amb
aquesta actitud el que aconseguirem que siguin nens insegurs, que es una
frustració davant de qualsevol dificultat, no sabran resoldre els problemes i
situacions conflictives de la vida quotidiana, això els conduirà a la depressió
o impotència davant qualsevol cosa on no obtinguin el que creuen que es
mereixen. Hem d’educar nens i nenes autònoms, segurs, que sàpiguen quins són
les seves mancances per treballar-les i millorar-les, però sobretot, nens i
nenes íntegres i feliços, preparats per resoldre qualsevol problema o situació
que se’ls presenti al llarg de la vida.
.jpg)
