Properes xerrades:


Contes publicats

Contes publicats

dissabte, 5 de desembre de 2015

LA IMPORTÀNCIA DE LA LECTURA ALS INFANTS





Un lector neix, no es fa!ç




Llegir és, sobretot, compartir emocions, sentiments, crear moments i espais emocionals interessants on tots els éssers humans podem comunicar-nos, ja que el llenguatge del cor, de les emocions, és un idioma universal que va més enllà de les paraules i del que tothom pot arribar a entendre. Quan la paraula s’hi afegeix l’emoció ja tenim una combinació perfecte que garanteix poder per extreure de la lectura tot el seu potencial.

dissabte, 31 d’octubre de 2015







" Som éssers sensibles abans que éssers pensants"

Aquí us deixo un enllaç de la meva xerrada sobre Educació Emocional a la família, organitzada per l'AMPA DE NOSTRA LLAR.

http://m.ampanostrallar.webnode.cat/news/pa-amb-xocolata-i-pedagogia-educacio-emocional/



dimarts, 20 d’octubre de 2015

ARTICLE SOBRE EMPATIA I ELS BENEFICIS DE LES ABRAÇADES









ARTICLE SOBRE L'EMPATIA I ELS BENEFICIS DE LES ABRAÇADES
DIARI ARA
SECCIÓ ARA Criatures

ara,cat/_56773ccc?s=t@ARAcriatures

Els grans beneficis de les abraçades

ARA Criatures, 17-10-15

EDUCACIÓ EMOCIONAL




ELS BENEFICIS DE LES ABRAÇADES









Abraçar és un acte d’amor i d’estima, on s’estableix un contacte emocional i afectiu molt beneficiós per a la salut emocional de les persones i, a la vegada, pel seu benestar. Una abraçada és una forma natural i espontània de demostrar afecte cap a les persones


Per mi abraçar té un munt de beneficis:



  • Ens apropa a l’altre, ens ajuda a connectar amb els altres a nivell afectiu.
  •  Provoca confiança i seguretat amb un mateix i confort.
  • Afavoreixen l’expressió emocional.
  •  Millora l’autoestima.
  • Ens dóna consol i ens ajuda a recuperar-nos d’un mal momento emocional.
  • Ens ajuda a conectar emocionalment amb els altres.
  • Ens permet superar bloquejos emocionals i físics.
  • Rebaixen el nivel d’estrès i d’angoixa.
  • Milloren el nostre humor.
  • Millora el flux sanguini.
  • Sobretot, generen benestar i felicitat.




http://www.petitsabadell.cat/elnano/guia-evitar-influenciar-negativament-fills-emocional/


 COM EVITAR INFLUENCIAR NEGATIVAMENT ALS NOSTRES FILLS


Els infants són el reflexa i  el motor de la nostra vida. Tots ens iniciem com a pares i mares amb una sola intenció: sola idea al cap: aconseguir que siguin persones amb qualitat humana i, sobretot, feliços. Aquests desitjos tan obvis i importants, de vegades no es compleixen perquè els nostres infants no obtenen de nosaltres alguns patrons bàsics que necessiten per ser adults disciplinats, madurs, amb motivació i feliços. Ningú neix ensenyat per ser pare i mare, tots ho anem fent segons el nostre sentit comú, el que ens han ensenyat o segons el què hem anat aprenent amb la experiència, llegint, parlant amb altres pares, etc. Per això, de vegades, sense adonar-nos, no actuem de manera adequada i fem accions que poden fer que els nostres fills/es pateixin depressió, ansietat, ràbia, relacions familiars tenses, problemes amb els seus amics, autoestima baixa i conflictes emocionals al llarg de la seva vida. Sovint, per motius al·lients als nostres fills, els mostrem el nostre malestar , les nostres frustracions, sense adonar-nos. Aquest article pretén fer adonar-nos, prendre consciència d’aquells errors que com a pares i mares fem, sense voler, que afecten negativament  a qui més estimem i que no en tenen la culpa.
Tot seguit, us mostro 8 aspectes que segur que tots en hem trobat i que ens ha passat i que potser, no hem sigut prou conscients de la necessitat i demanda dels nostres fills per estrés, feina, dificultats del dia a dia, etc:
1.      Ignorar o minimitzar els sentiments del teu fill. 
Si el teu fill manifesta tristesa, enuig o por i nosaltres com a pares no li fem cas o no li donem la importància que es mereix,  el ignores o no donar la importància que ell manifesta, li  estàs minimitzant els seus sentiments i emocions que sent. Li estem dient, sense voler, que el que sent està malament, que no és important, estem menyspreant el seu estat emocional. Quan fem això, li estem menyspreant un estat tan important com són les seves emocions, ell sent, té emocions i les col compartir amb nosaltres, si nosaltres no li fem cas, se sent ignorat i com si el deixéssim de banda, fent això, estem perdent oportunitats per  crear aquest vincle que els faci saber que els seus pares els volen de manera incondicional, però també, allò tant important d’expressar les seves emociona, per tal que  nosaltres com a adults, els podem ajudar a regular-les i a gestionar-les.

2.      Manca de consistència en les normes. Si mai parlem amb els teus fills sobre el que esperes d'ells, mai sabran com comportar-se de manera apropiada. Els nens tracten d'estar al nivell de les nostres expectatives, volen agradar-nos, que estem orgullosos d’ells.  Les nostres pautes els proporcionen les claus i els límits que els ajuden a definir qui són, els hi dóna seguretat, confiança, si ho fan bé o malament. Si no deixem les coses clares, el nostra fill/a pensarà que la vida és alguna cosa indefinida i començarà a buscar els seus propis límits, el que farà que baixi la seva autoestima, inseguretat i que tingui problemes de comportament.


3.      Tractar el teu fill com a un amic. Mai comparteixis totes les teves preocupacions i els nostres problemes amb el nostre fill, ni li demanem consell. Ell/a no ha de patir els nostres neguits, no posar-li’s  preocupacions que no li pertoquen per l’edat. Ell/a és el nostre fill!  Si ens mostrem desemparats i derrotats davant els teus fills, mai aprendran a respectar-nos  i ens tractaran com a un igual o algú inferior, ja que sentiran que els utilitzes com a teràpia i els donem una imatge de nosaltres mateixos com a víctima o submissió i els estem donant un model incorrecte de pare o mare. Llavors ells poden adoptar la posició de submís o d’impositor, i cap dels dos són correctes.  Hem de demostrar els nostres fills que podem fer front als problemes i als reptes, manejar l'estrès en la nostra vida i sortir del túnel. Siguem espontanis i mostrem les nostres emocions, ja que també som persones  i veuran que ens pot passar com a ells i els ensenyarem a com reconduir-les, no oblidem que nosaltres som el patró, però no sobrecarreguem els teus fills, ni ensenyem model erronis..

4.      Castigar la independència i la separació.  Quan castiguem als nostres fills per madurar, els fem sentir culpables per tenir necessitats i desitjos normals en el seu desenvolupament, el que sovint els provoca inseguretat, rebeldia i altres comportaments que els incapacita per desconnectar i ser ells mateixos. Hem d’escoltar de forma activa aquestes necessitats o peticions, sense fer judicis ni exigències. Cal dedicar un temps per escoltar-los, mostrar que l’entenem, que el comprenem i buscar una solució conjunta, des de l’escolta activa i l’empatia.

5.      Fer del teu fill una prolongació de tu mateix. Si, com a pare o mare, associem la nostra pròpia imatge i la  nostra vàlua a l'aparença del nostra fill, al seu caràcter, a les seves habilitats i fins als seus propis amics, li estem fent entendre que l'estimem pel que té, i no pel que és. Això farà que ells busquin agradar en lloc d'emprendre, i que sempre estiguin preocupats per si són o no prou bons. Cal respectar-los i voler que siguin ells, amb les seves virtuts, limitacions, sentiments... Nosaltres ja tenim la nostra vida, ara hem de fer que visquin la seva pròpia i demostrar-li’s que sempre estarem al seu costat per tot el que calgui i que els recolzarem sempre,perquè el nostre únic objectiu és que siguin feliços.

6.      Ficar-te en les relacions dels teus fills. Dirigir cada acció del teu fill pel que fa a relacions es refereix (ja sigui amb amics o amb professors) inhibeix la seva maduresa. Per exemple, si el teu fill es fica en un embolic a l'escola i tu vas immediatament a parlar amb el professor per arreglar, o estàs constantment dient-li com tractar als seus amics, el nen no aprendrà a manejar pel seu compte els aspectes més complexos de les seves relacions. Hem de deixar-los ser ells, ensenyar-los a com gestionar els seus propis conflictes des de la comunicació no violenta, l’escolta activa, l’educació sense violència, etc. Cal ensenyar-los i guiar-los en com gestionar els problemes, així formarem persones íntegres que no jutjaran, ni faran prejudicis i, sobretot, a comunicar-se i a viure sense violència.

7.       Sobreprotecció. Quan protegim els nostres fills davant tot problema o emoció, fem que creixi la seva autoestima i que pensin que tenen dret a tot, creuant a vegades la línia del narcisisme. Esperen que la vida sigui més fàcil del que és i volen tot per a ells, independentment de com sigui el seu comportament.  Amb aquesta actitud el que aconseguirem que siguin nens insegurs, que es una frustració davant de qualsevol dificultat, no sabran resoldre els problemes i situacions conflictives de la vida quotidiana, això els conduirà a la depressió o impotència davant qualsevol cosa on no obtinguin el que creuen que es mereixen. Hem d’educar nens i nenes autònoms, segurs, que sàpiguen quins són les seves mancances per treballar-les i millorar-les, però sobretot, nens i nenes íntegres i feliços, preparats per resoldre qualsevol problema o situació que se’ls presenti al llarg de la vida.


Cal educar als nostres fills amb respecte, amor i empatia, a ser persona amb la capacitat de resoldre les situacions quotidianes i a ajudar als altres



diumenge, 21 de juny de 2015

CONTA-CONTES A FIRA DE SABADELL



CONTA-CONTES A FIRA DE SABADELL

El passat, dimarts 16 i dimecres 17, vaig participar en les Jornades organitzades per l' Ajuntament de Sabadell a la Fira de Sabadell. Gràcies a la Mª Isabel Güell, representant de la Mútua General de Catalunya. Van ser dos dies plens d'emocions i sensacions precioses. Poder transmetre, fer identificar, fer sentir, identificar, reconèixer i gestionar les emocions als infants a través dels contes és de les coses més boniques i necessàries que hi ha.
A través dels contes " Jo mataré contes per tu"; " Pispallibres" i "El misteri de les pessigolles".

Gràcies al Diari de Sabadell , per les fotos.

Aquí us deixo unes imatges del primer dia...



Presentació dels ponents









dimarts, 5 de maig de 2015

LA POR INFANTIL

LA POR 





La por és una de les emocions més freqüents en els infants i de les primeres en aparèixer.
Definim la por, com una emoció habitual durant la infantesa, que apareix quan el nen o nena se sent en perill per una amenaça real o irreal. És un comportament normal i, totalment necessari, per al desenvolupament evolutiu, són etapes que han de passar, i en la majoria de casos, disminueix i desapareix de forma natural a mesura que van creixen. Un nen sense por és un perill. La por actua com a sistema de seguretat i constitueixen la motivació necessària per evitar un perill concret.

La por és un sentiment que ens produeix intranquil·litat, inquietud
però moltes vegades també angoixa i fins i tot terror.
Saber controlar aquest emoció seria genial quan aquesta ens passa
durant la infantesa.
Com a qualsevol emoció, la por es manifesta a tres nivells: la conducta (evitant una situació, mostrant inquietud o hipervigilància, etc.); els sentiments i pensaments subjectius (esperar sempre el pitjor, preocupar-se per no poder afrontar una situació, etc.); i la reacció fisiològica (suor, mareig, tensió muscular, mal de panxa, mal de cap, etc.).
Les pors es tornen fòbies quan perden tota la seva utilitat d’advertència davant un perill i es tornen desproporcionades; és a dir,  l’objecte que  fa por no és cap amenaça i és inofensiu per què no constitueix cap amenaça real i són desadaptatives  és a dir la elevada intensitat de la resposta produeix malestar, preocupacions i símptomes físics desagradables (ansietat, mareig, diarrea, mal de cap, ...) i altera el ritme de vida del nen i repercuteix negativament en el seu desenvolupament personal, ambient familiar, rendiment acadèmic o relacions socials.
Podem distingir la por de la fòbia quan el comportament de l’infant s’adequa a la situació . Una altre clau per diferenciar-la de la fòbia és que les reaccions del nen davant una por en concret perdurin més enllà dels sis mesos després de la seva aparició o que la por no correspongui a l’edat del nen. Per exemple, és normal que un nadó fins als dos anys i mig tingui por a la separació de la mare, però als sis anys , ja no.

La fòbia és una por que està fora de lloc. És una por exagerada, que apareix o persisteix a edats inadequades (la por dels gossos és normal als tres anys, però és una fòbia als quinze), es repeteix davant la mateixa situació o objecte, és persistent, i altera la vida del nen, essent una font d’angoixa i de patiment per a ell.

Les pors que es poden considerar normals segons l’edat són les següents:
§   De 0 a 1 any: plora davant d’estímuls desconeguts, estranys, sorolls forts, separació, etc.
§    De 2 a 4 anys: por dels animals, por a fer-se mal, foscor, persones disfressades, sorolls forts, etc.
§      De 4 a 6 anys: por de la foscor, d’éssers imaginaris (monstres i fantasmes), d’estar sol, d’animals, d’elements de la natura (p. ex. trons)...
§    De 6 a 9 anys: por al dany físic, als éssers fantàstics, a la mort, al ridícul per l’absència d’habilitats escolars i esportives.
§     De 9 a 12 anys: por als incendis, als accidents, a contreure malalties greus. Apareix la por al divorci dels pares o al mal rendiment escolar.
§     De 12 a 18 anys: pors relacionades amb l’autoestima personal (capacitat intel·lectual, aspecte físic, por al fracàs) i amb les relacions socials.





COM PODEM AJUDAR-LOS A IDENTIFICAR LA POR?

Com a qualsevol emoció, primer pas és identificar-la i prendre’n consciència. Mai tapar-les ni restar-li importància.
 Us suggereixo uns quants consells:
·         Cal deixar l’espai necessari perquè el nen expressi les preocupacions i les pors. Quan la por es manifesti, és important que se’n parli: escoltar amb atenció i transmet-li confiança, tranquil·litat, afecte i seguretat. No recriminar-li que tingui por ni avergonyir-lo o riure-se’n  perquè l’expressi. Hem d’ entendre que, per a ell, la por és real.
·         Explicar-li que, de vegades, nosaltres també tenim por. Empatitzar, compartir aquesta experiència amb l’infant l’ajudarà a entendre que és una emoció que tothom sent en certes situacions de la vida.
·         Podem dibuixar un termòmetre (graduat de l’1 al 10) que mesuri «graus de por». Posar exemples de situacions que provoquin por en el nen i marca en el termòmetre els «graus de por» corresponents a cada cas.
·         És molt útil fer una llista de coses que facin por al petit. Després, és interessant separar les situacions reals (foscor, trons, gossos, separació dels pares, crits, mort, etc.) de les irreals (monstres, bruixes, fantasmes, vampirs, etc.).
·         Buscar fotografies o fer dibuixos de les coses que facin por al nen i posar-les en una capsa o una bossa. De tant en tant, revisar junts les pors de la capsa i, si és el cas, estripar o treure les que es vagin superant.
·         Explicar contes sobre la por i adonar-se i veure com els personatges dels contes les solucionen.




QUÈ PODEM FER PER AJUDAR ALS INFANTS A SUPERAR  I CONTROLAR LA POR
·        
Reduir el grau de temor que genera la por.
·         Procurar que sigui l’infant qui s’enfronti a la situació que li provoca por i evitar sobreprotegir-lo. Si no és capaç de fer front a aquestes situacions de por tot sol, acompanyar-lo perquè vegi que no passa res. Una motivació interessant seria recompensar-lo cada vegada que s’afronta a una situació que li faci por, aplaudint-ne l’esforç, la decisió i els progressos que hagi fet.
·         Proporcionar ajuts externs per què el nen s’apropi de la situació.
·         En moments concrets, per ajudar el nen a tranquil·litzar-lo davant de situacions que li provoquin por, proposar-li una pausa, tot animant-lo a fer respiracions lentes i profundes, abans de continuar afrontant la situació que el neguiteja.
·         Implicar-lo en alguna activitat que el distregui. Si un nen té por de la foscor, inventar jocs que es puguin fer amb poca llum o explicar històries divertides a les fosques perquè es relaxi. Si té por d’anar al metge, pots portar paper i llapis de colors o algun joc per jugar durant l’estona d’espera.


·      Superar la por poc a poc, pas a pas. Si un nen té por a l’aigua. Jugar primer vora al mar, apropar-se poc a poc, mullar-li els turmells, agafar-lo a coll i posar-lo dins l’aigua sense deixar-lo. Un altre dia, intentar separar-se una mica i fer-li adonar que no passar res, que nota que sura...fins que arribi el dia que ja es noti prou segur i que sura prou, pot anar-lo deixant... Un altre exemple, és la por als sorolls forts ( petards, música forta, etc.). Una bona manera és acostumar-lo a escoltar sorolls gravats coneguts o no i explicar-li d’on vénen, els atemoritza menys, se’ls fa seus , es relaxa i ajuda a superar-ho

·         A l’hora d’anar a dormir, és una hora conflictiva, por a la foscor, podem un ninot o una nina i nomenar-lo «guarda de les pors». Parlar al ninot, explicar-li com se sent el nen i encarregar-li que el protegeixi de les pors durant la nit. L’endemà, preguntar l’infant com s’ha sentit i si creu que el guarda ha fet bé la seva feina. Si el nen ha passat por, no se l’ha de culpabilitzar, sinó que cal fer responsable al guarda, per no haver complert bé la seva funció.
·         Evitar sempre ridiculitzar al nen per les seves pors. L’atenció ha d’estar dirigida a les possibles solucions no a les conseqüències punitives.
·         Evitar veure pel·lícules, jocs o activitats que comportin violència, por, terror, mostres...
·         Procurar que les persones de l’entorn no enviïn missatges amenaçadors o intimidadors ( Si no menges li diré a...; si no et portes bé vindrà...)
·         La solució no és persuadir-lo de la por, sinó que donar-li eines per afrontar-la i fer que , poc a poc, desapareix.
·         Aquestes orientacions són generals i orientatives, cal ajustar-les a l’edat de l’infant i a les seves pròpies característiques, cada nen és diferent.







CONSELLS PER ENSENYAR ALS INFANTS A PREPARAR-SE DAVANT D’UNA SITUACIÓ TEMUDA

§   La relaxació és un recurs molt eficaç. Ensenyar tècniques de relaxació als nens fa que aquests tinguin eines per afrontar aquestes situacions  que els provoquen la por i superar-les.
§   Treure importància a l’objecte que fa por. Per exemple, si els fa por els monstres, agafar una foto d’un monstre i pintar-lo d’una manera divertida...
§   El que més ajudarà a superar les seves pors és transmetre’ls seguretat a l’infant.
§   El nen ha d’anar integrant les diferents emocions i la por forma part de la nostra vida des de l’inici. Però cal que siguin regulades pel consell i l’acompanyament dels pares.


La millor manera que els nens superin les seves pors és mostrar-nos segurs, donar-los confiança, informació prèvia sobre la situació temuda i animar-los a superar-les acompanyant-lo amb reconeixement, mostres de felicitació i estimació.

Us recomano contes on es treballa l’emoció de la por:
Altres contes:
-         Jo mataré monstres per tu. Santi Balmes. Principal Llibres.
-         El misteri de les pessigolles. Laura Coll. Ed. Cruïlla