EMOCIONS I SENTIMENS
" Descobrir, identificar, diferenciar i gestionar les emocions és una forma
d’educar els nostres fills perquè sentin amb naturalitat, sense temor, perquè
es descobreixin a si mateixos i perquè acabin convertint-se en adults auto
conscients amb una bona base emocional per afrontar els reptes de la vida.”
“ Una emoció
és un estat puntual com a reacció a un estímul extern, intern , real o
imaginari que provoca canvis físics o anímics, que ha de ser expressat”
La diferència entre emoció
i sentiment, és que l’emoció és puntual,les sentim en un moment determinat,
en canvi , els sentiment sorgeixen i durant un llarg període de temps.
Els sentiments
són la presa de consciència d’aquestes emocions etiquetades. Serveixen per
expressar, de forma racional, el nostre estat d’anímic.
Les emocions
sorgeixen a partir d’un estímul extern que ens pot causar diferents
sensacions com poden ser l’alegria,
tristor, ira o ràbia, enuig, alegria o amor, etc. Encara que nosaltres
intentem evitar el què sentim, les emocions s’expressen tan física com a dintre
nostre, per tant cal treure-les , identificar-les, reconèixer-les i
gestionar-les
Cal
destacar que totes les emocions, tant les positives (alegria, sorpresa,
felicitat, etc.) com les negatives (tristesa, enuig, ràbia, pena, etc.), formen
part de nosaltres i, com a tals, són legítimes,
no hem de reprimir-les sinó acceptar-les. Però, tot i que són legítimes, cal
aprendre a gestionar-les, ja que
de vegades el seu comportament automàtic no és l’adequat.
Per
exemple, molts nens han sentit que l’ enveja és dolenta, però la veritat
és que és natural i l’han de treure, també els adults en sentim, la diferència
és que som capaços o no de regular-la, gestionar-la o manejar-la. Igualment
estar enfadat és del tot normal, però no per això cal pegar a un amic pel fet
de sentir aquesta emoció (impulsivitat). Estar enfadat és legítim, el que no
està bé és pegar algú com a conseqüència d’aquest enuig.
L’expressió
emocional és fonamental per comprendre les emocions dels altres, saber com se
senten i poder compartir les emocions. Aquesta capacitat és l’empatia. L’empatia és el pilar sobre el
qual es basa i es desenvolupa la consciència emocional intrapersonal. Si som
comprensius amb els nostres fills i sintonitzem emocionalment amb ells, els
servirem de model i seran més sensibles a les emocions que ens envolten.
Els moments ideals
per a establir lligams d’afecte, són ja , des dels primers anys de vida, són
aquelles vivències quotidianes en què l’infant ens necessitats bàsiques. És en
aquest sentit que per afavorir el creixement emocional dels nostres infants és
indispensable les condicions següents:
·
creure en les
competències de l’infant i en les seves iniciatives,
·
escoltar-lo de
manera empàtica i amb respecte,
·
mirar-lo de manera
atenta i intencionada, i
·
establir-hi un
contacte corporal pròxim i càlid.
Està demostrat
clínicament que... l’amor, les carícies, l’afecte
entre l’infant i les persones que l’envolten tenen un efecte important sobre el
seu desenvolupament.
“Les vivències emocionals són el motor de la
nostra vida i de les nostres relacions i, en conseqüència, també ho haurien de
ser de l’educació. En aquest sentit, educar emocionalment significa impulsar el
creixement emocional dels infants, afavorir el seu desenvolupament integral com
a persones.”
“ L’aprenentatge
que deixa empremta no és el que es fa de cap a cap, sinó de cor a cor”
Howard.G.Heendricks
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada