Properes xerrades:


Contes publicats

Contes publicats

dilluns, 27 de febrer de 2017

LA IMPORTÀNCIA DE FOMENTAR L'AUTOESTIMA EN ELS NOSTRES INFANTS

M'ESTIMO? M'AGRADO? ...




El nivell d’autoestima d’un ser humà té una enorme influència en la “qualitat de vida” de les persones. Quan una persona té un bon nivell d’autoestima s’alegra de ser qui és, se sent orgullós de sí mateix, s’agrada...

L'autoestima es basa en un conjunt de consideracions, positives o negatives, referides a un mateix. És la opinió que cada persona té de si mateix i es veu reflectida en les seves capacitats, personalitat, valors... És el nostre mirall real, que ens mostra com som, quines habilitats tenim i com ens desenvolupem a través de les nostres experiències, sensacions, expectatives.  És, per tant, el valor que ens donem a nosaltres mateixos.
Des de ben petits rebem missatges sobre nosaltres del nostre entorn: pares, professors, amics, companys, familiars, etc. A vegades aquests missatges són categòrics “ ets un desastre”, “ el meu fill és molt intel·ligent”, “ ets un caos”,” El teu germà treu més bones notes que tu.”, “ ets el més llest de la classe.”, etc. En canvi , d’altres són obvis, és a dir, si un pare/mare; mestre/a només està pendent de l’agenda del seu fill/a, dels deures, d’organitzar-li la motxilla, etc., aquest percebrà que el veuen incapaç perquè estan a sobre i no el deixen ser autònom.
D’aquesta manera ens anem fent una idea de com som, però això no vol dir que siguem així... sinó que els altres ens han destacat certes coses deixant de banda molts altres aspectes que tenim. Cal ser conscient de com el nostre entorn pot influir en la nostra autoestima.
La formació de l’autoestima depèn de múltiples factors: factors biològics ( temperament), factors socials ( factors familiars, amb amics, el grup, etc.) i factors emocionals.
Tal i com ja havia exposat el psicòleg humanista Carl Rogers, l'arrel dels problemes de moltes persones deriven de la pròpia infravaloració en elles mateixes. D'aquí, la importància que va agafant treballar i fer èmfasi a l'autoestima ja que aquesta és una necessitat emocional bàsica per qualsevol ésser humà. És per això que en els nens se'ls hi ha de potenciar ja que estan en procés de creixement i de formació de la seva manera de ser, per tant, el seu benestar emocional depèn d'ell mateix i també de l'entorn familiar i acadèmic que l'acompanya. Per tant l’autoestima és el resultat de la relació entre el caràcter de l’infanti l’ambient en el que aquest es desenvolupa i creix.

L’autoestima és doncs, un element bàsic en la formació personal i emocional dels infants. Del seu grau d’autoestima dependrà el seu desenvolupament com a persona, en l’assoliment dels aprenentatges, en l’establiment de les relacions, en les activitats i, sobretot, en la construcció de la pròpia felicitat. Una bona autoestima ajudarà al nen o nena a tenir un millor rendiment acadèmic, també a millorar les seves relacions socials, a vèncer les inseguretats i a tenir una bona salut emocional.
Per tant, l’autoestima es basa en dos aspectes fonamentals: la sensació de sentir-se únic i valuós i el sentiment de sentir-se capaç.

L’autoestima és una peça fonamental en la construcció dels pilars de la infància i l’adolescència. L’autoestima no és una assignatura que s’aprèn a l’escola, es construeix dia a dia, a través de les seves experiències, de les relacions personals d’acceptació i confiança.

Un infant amb una bona autoestima se sent  competent, valuós, útil... Se sent responsable, més tolerant a les frustracions i limitacions, més empàtic, sobretot, més segur de sí mateix. Una bona base emocional, amb una bona autoestima el permetrà confiar en les seves possibilitats, relacionar-se amb més facilitat i de forma adequada, comunicar-se amb fluïdesa i, sobretot, respectar-se com a persona.
Al contrari, un infant amb l’autoestima baixa, està neguitós, poc segur, desorientat, no confia en les seves pròpies possibilitats, s’infravalora, es limita, té una falsa imatge de si mateix, no es relaciona amb normalitat, es frustra amb facilitat, nega freqüentment : no puc, no sé, po sóc capaç, en definitiva, ni es valora ni s’accepta a sí mateix.

Cal estar alerta i saber veure certs indicadors dels infants amb baixa autoestima, per exemple: ser massa crític amb un mateix, ser molt perfeccionista, tenir por a equivocar-se, ser molt sensible a la crítica i poc tolerant a la frustració, tenir la necessitat d’agradar sempre als altres, de cridar l’atenció...



Com es construeix l’autoestima?

El factor que incideix més directament en l’autoestima, és la qualitat de les relacions que existeixen entre els infants i aquelles persones que tinguin un paper important en la seva vida.
Aquí hi juga un paper molt important la comunicació, tant la comunicació verbal ( allò que diem amb paraules) i la comunicació no verbal ( allò que sentim i no expressem amb paraules). Aquí té molta importància la comunicació no violenta i no verbal, ja que no ens comuniquem pel que diem , sinó pel que sentim. Les paraules tenen poder, però cal que vagin acompanyades de veritables sentiments. NO és el mateix dir “ ets un desastre!” que “et costen de vegades les habilitats motrius o d’organització”;” és agressiu”, que “ a vegades actua de forma poc tolerant”; “ ets tonto”, sinó “ està aprenent a viure”, etc.

Però, quin paper tenen els pares, educadors, mestres, etc. en tot això? Poden ajudar a construir un dels pilars fonamentals de la infància i l'adolescència? Doncs d'ells depèn l'autoconcepte que els seus fills s'aniran creant.

Per aquest motiu, a continuació deixo alguns consells per ajudar als nostres infants a enfortir la seva autoestima i a fer-los emocionalment més sans :

  •   -Crear una base afectiva segura. Establir  un vincle afectiu fort amb els pares , sobretot amb la mare. Aquest aferrament ha de ser positiu i segur.
  •  Tenir-los en compte i dedicar-los el nostre temps de manera exclusiva.
  •  Corregir els seus errors però des de afecte i estima, no des de la ira ni jutjant.
  •  Fer-los assumir tasques de casa, adequades a l'edat del nen. D'aquesta manera també farem que contribueixin en ajudar a la casa.
  •        Fer-los adonar de les seves fortaleses i capacitats no només de les seves limitacions.
  • Evitar les comparacions entre nens/es ja que tots són diferents, sobretot entre germans/es.
  • Generar un bon ambient a casa per tal de poder compartir moments del dia conjuntament.
  • No etiquetar-los, com “ desastre”;” ets un caos”; “ ets tonto”; etc.
  •  Evitar els missatges amb negatiu: "no ho fas bé" i canviar-ho per missatges més positius: "si ho fas d'aquesta altra manera segur que va bé".
  •  Reforçar positivament quan fan les coses ben fetes.
  •  Establir límits clars i sé conscients amb ells.
  • Valorar-li l’esforç no els resultats.
  •  No sobre protegir-lo, fomentarem la inseguretat i la dependència.
  • Validar les seves emocions i respectar-les.
  •  Transmetre-li afecte a partir de carícies, físiques (una abraçada, un petó,...) o emocionals ("t'estimo"...).

No cal oblidar que, si donem oportunitats als infants de provar i fer per ells sol; encara que s’equivoquin, estarem donant oportunitats de sentir satisfaccions personals, de sentir-se amb capacitats, …. estarem potenciant l’autoestima de cada infant. Ells haurien de poder fer les coses con creuen, com  poden, com saben, com aprenen, com han observat … I si s’equivoquen, els adults estarem allà, acompanyant-los en el seu procés i ajudarem a tolerar la frustració.

Amb tot, però si un nen té molts problemes d'autoestima i inseguretat, és important derivar-lo a un tractament específic amb un especialista.




Ja ho deia Jean- Jacques Rousseau: “ Estem tan obsessionats per crear la bombolla del benestar adult que se’ns ha oblidat la importància de sembrar l’autoestima en els nostres infants.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada